Regulació del divorci a Catalunya

El Codi civil de Catalunya conté la seva pròpia regulació sobre el procediment de divorci, que, encara que no difereix massa de la regulació continguda en el Codi civil comú, sí que contempla algunes particularitats que veurem en aquest article.

A continuació, expliquem quan resulta d’aplicació la llei catalana i quines són les seves particularitats respecte del règim comú.

Quan s’ha d’aplicar la legislació catalana al procés de divorci?

El primer lloc, el que cal aclarir és quan procedeix aplicar la legislació catalana a un procés de divorci, i la resposta és en funció del veïnatge civil dels implicats:

• Si ambdós membres de la parella tenen veïnatge civil català, s’aplicarà la legislació catalana.
• Si un té veïnatge civil català i l’altre veïnatge civil d’un territori de dret comú (no subjecte a lleis forals), s’aplicarà la llei catalana si el matrimoni es va celebrar a Catalunya o si la parella ha fixat el domicili comú a Catalunya (article 9.3 del Codi civil).

Una vegada determinada l’aplicació de la legislació catalana al procés de divorci, regulat als articles 233-1 i següents del Codi civil català,af la demanda s’haurà de presentar davant el jutjat de primera instància que correspongui en funció del darrer domicili comú.

Hi ha diferències entre la regulació catalana i el règim comú en matèria de divorci?

Encara que les diferències són menors, sí que n’hi ha algunes entre el divorci a Catalunya i el divorci als territoris de dret comú, principalment en relació amb als següents aspectes:

• Els motius pels quals el jutge pot denegar l’aprovació del conveni regulador.
• El contingut del mateix conveni, que és més detallat a Catalunya.
• L’abast dels pactes possibles entre els cònjuges, abans del divorci.
• L’existència del pla de parentalitat, que regula els aspectes relatius a la cura dels fills i que és una especialitat del dret català.

Qui es pot divorciar segons la legislació de Catalunya?

Només es poden divorciar les parelles que estiguin casades vàlidament. Això inclou els cònjuges separats legalment, ja que la separació, sigui legal o de fet, no dissol el vincle matrimonial com el divorci, i els membres de la parella continuen casats, encara que es regulin els efectes personals i econòmics per via judicial.

Tot i així, no podrán iniciar un procés de divorci les parelles de fet, perquè no existeix vincle matrimonial entre elles, i hauran de tramitar al seu lloc una separació de parella estable.

D’altra banda, encara que la legislació catalana no es pronunciï sobre aquest aspecte, també s’exigeix que hagin transcorregut almenys tres mesos des de la celebració del matrimoni, tal com estableix la legislació comuna.

Com es pot tramitar el divorci a Catalunya?

La legislació catalana no estableix cap peculiaritat pel que fa a les possibilitats de tramitació del divorci, que és similar al que estableix la legislació comuna.

Per tant, el divorci es podrà tramitar de mutu acord, presentant els cònjuges una proposta de conveni regulador, o mitjançant un procediment contenciós quan no hi hagi acord entre ells.

En ambdós casos, quan hi ha fills subjectes a la pàtria potestat, el procediment s’ha de tramitar davant el jutge; en cas contrari, s’obre la possibilitat de tramitar un procediment simplificat de mutu acord davant notari o davant el lletrat de l’Administració de Justícia.

Veiem els detalls de cadascun dels procediments.

En què consisteix el procediment de divorci de mutu acord a Catalunya?

El procediment de divorci de mutu acord ofereix diferents vies segons existeixin o no al matrimoni fills menors no emancipats o majors dependents amb la capacitat modificada judicialment.

• Si no hi ha fills amb les característiques descrites, el divorci es podrà tramitar per la via simplificada bé per via notarial davant notari, bé per via judicial davant el lletrat de l’Administració de Justícia.
• Si existeixen fills en aquestes condicions, el divorci s’haurà de tramitar necessàriament per via judicial i davant el jutge.

En tots els casos, les parts hauran d’actuar assistides per un advocat en exercici.

Independentment de la via escollida, el procediment de mutu acord gira entorn de la figura del conveni regulador. En aquest, els cònjuges hauran d’establir els acords que hagin assolit en relació amb els efectes patrimonials i personals del divorci.

En cas d’haver fills, el jutge haurà d’aprovar el contingut del conveni, després de comprovar que no és contrari a l’interès dels fills. A diferència del dret català, en la legislació comuna també pot el jutge negar l’aprovació si observa que el conveni lesiona els drets d’un dels cònjuges.

Si s’observa perjudici per als fills, s’atorgarà un nou termini perquè els cònjuges modifiquin les clàusules lesives i, si no ho fan, el mateix jutge decidirà sobre aquest punt el que estimi convenient.

Si el divorci es tramita per via notarial, el procediment consistirà a formalitzar el conveni en escriptura pública.

Quin ha de ser el contingut del conveni en el divorci de mutu acord?

El conveni regulador haurà de versar sobre els aspectes patrimonials i personals que afectin els cònjuges després del divorci, que seran els que procedeixin d’entre els següents:

• Tots els aspectes concernents a la cura dels fills comuns subjectes a la pàtria potestat, i que es reflectiràn en el corresponent pla de parentalitat (específic de la legislació catalana), on es regula el règim de custòdia dels fills, el règim de visites, la pensió d’aliments, el règim de contacte i relació amb els avis i amb altres germans amb els quals no convisquin, etc.
• L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar.
• La pensió d’aliments que pugui correspondre als fills majors que encara convisquin al domicili familiar i no disposin de recursos propis.
• La prestació compensatòria que pugui correspondre, si escau, al cònjuge que quedi en desequilibri econòmic respecte de l’altre i de la situació que mantenia durant el matrimoni.
• La compensació econòmica per raó de treball que procedeixi establir a favor d’un cònjuge si hi ha règim de separació de béns, i que es determina quan aquell ha dedicat temps de treball no remunerat o remunerat de manera insuficient al treball en benefici de l’altre o a la cura de la família. És compatible amb la prestació compensatòria.
• La liquidació del règim econòmic matrimonial, si escau, amb la divisió dels béns comuns.
• Els pactes que hagin assolit els cònjuges en relació amb el possible sotmetiment dels conflictes a mediació o els pactes en previsió de ruptura matrimonial, si escau.

En què consisteix el procediment de divorci contenciós a Catalunya?

Igual que en la legislació comuna, els cònjuges hauran de tramitar el procediment de divorci contenciós en defecte de mutu acord.

El divorci contenciós s’ha de dur a terme en tot cas per via judicial, i serà el jutge qui determini les mesures definitives que hagin de regular les relacions personals entre els cònjuges i pel que fa als fills després del divorci, concretament tot allò relatiu a la cura dels fills, a la relació d’aquests amb els avis i germans no convivents i al deure d’aliments.

A diferència de la legislació comuna, només s’adoptaran mesures respecte d’altres qüestions si alguna de les parts ho sol·licita. Per tant, es deixa més poder de decisió als cònjuges sobre assumptes que no mereixen una protecció especial, com són:

• La prestació compensatòria.
• L’atribució de l’ús de l’habitatge i l’aixovar familiar.
• La compensació econòmica per raó de treball (en el règim de separació de béns).
• La liquidació del règim econòmic matrimonial.
• La divisió dels béns comuns.

Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial

El Codi civil de Catalunya preveu que els cònjuges puguin adoptar pactes en previsió d’una ruptura matrimonial, com a manera de regular els efectes del divorci de manera anticipada, en el cas que finalment es produeixi.

El pacte en previsió d’una ruptura matrimonial es pot celebrar abans del matrimoni, en el moment de celebrar-lo o fins i tot posteriorment, quan els cònjuges preveuen que es pot produir el divorci.

La seva validesa depèn del moment en què es celebrin:

• Si es celebren abans, quedaràn sense efecte si no es contreu matrimoni als 30 dies següents. A més, si no s’inclouen en la proposta de conveni regulador, vincularan els cònjuges, sempre que compleixin els requisits de validesa.
• Els pactes celebrats després de la ruptura de la convivència que tampoc estiguin inclosos en el conveni regulador també vincularan els cònjuges.
• Si es celebren després de la ruptura de la convivència i sense assistència lletrada independent per a cada cònjugue, qualsevol d’ells podrà demanar durant els 3 mesos següents a la seva adopció que es deixin sense efecte fins a la contestació a la demanda.

Pactes en matèria de cura dels fills

També es preveu la possibilitat que els cònjuges adoptin acords al marge del conveni regulador en relació amb la guarda i les relacions personals amb els fills menors, a més de la pensió d’aliments a favor seu.

Aquests pactes només seran eficaços si són conformes amb l’interès del menor en el moment de dur a terme el divorci.

Pactes sobre mediació

Finalment, el Codi civil de Catalunya preveu que els cònjuges puguin pactar expressament la submissió a mediació com a forma de resoldre les seves controvèrsies. En aquest cas, la mediació serà d’obligat compliment abans de presentar la demanda de divorci.

També és possible pactar que se sotmetin les discrepàncies a mediació en qualsevol fase del procés judicial de divorci, llevat que el conflicte es degui a violència familiar o masclista.

El procediment judicial se suspendrà durant el temps que duri la mediació, a petició d’ambdues parts de comú acord, i es reprendrà quan finalitzi el termini previst per fer-la efectiva, quan ho sol·liciti una de les parts o quan s’assoleixi un acord en mediació.

El jutge haurà d’homologar l’acord assolit en mediació un cop aquest s’hagi incorporat en forma al procés judicial, de la mateixa manera que s’estableix per a l’aprovació del conveni regulador.

És possible adoptar mesures provisionals abans de la demanda de divorci?

Igual que succeeix en la legislació comuna, qualsevol dels cònjuges pot sol·licitar que s’adoptin mesures provisionals abans que es resolgui el procediment.

Així, el cònjuge demandant podrà fer la sol·licitud abans de presentar la demanda de divorci, i el cònjuge demandat, en l’escrit de contestació a la demanda. La sol·licitud de les mesures implica la revocació dels consentiments i poders que els cònjuges s’hagin atorgat entre si.

Els aspectes que poden ser regulats mitjançant mesures provisionals són els mateixos que es contemplen com a contingut del conveni regulador o de les mesures definitives i, a més, els següents:

• Allò que correspongui en relació amb l’exercici de la pàtria potestat.
• L’adopció de mesures que cobreixin les necessitats d’habitatge dels cònjuges i dels fills.
• La data en què el cònjuge al qual no s’atribueix provisionalment l’ús de l’habitatge l’ha d’abandonar.
• La forma d’administració i el règim de tinença dels béns de titularitat comú.
• Les mesures que puguin garantir que no es produiran desplaçaments il·lícits dels menors o retencions no permeses, en cas que hi hagi risc que es produeixin.
• Les mesures encaminades a protegir les víctimes en cas de violència domèstica o de gènere.